Moais de Sauron i Font del Pradelló

Ahaaaaa !!! ja sabem d' on van treure el motllo per fer els moais !!!

Quina calda i quin fart de suar !!!

Em sembla que a partir d’ ara, i fins que acabi l’ estiu, em faré un parell de “plantilles” per publicar les sortides i, depenent d’ on anem fer un “copiar i pegar” d’ una o altre... així m’ estalviaré feina. I es que amb aquesta calor tinc claríssim que les sortides que fem aniran quasi sempre per aquestes zones que tenen el seu propi microclima, més fresc de l’ habitual: Vallgorguina, Canyamars i Dosrius, i les zones ombrívoles al voltant del Montalt.

Aquest diumenge al punt de trobada en David, Gabriel, en David Jiménez, un altre sonat com nosaltres que prefereix llevar-se a ¾ de 7 per sortir a patir amb la bici a quedar-se clapant, i jo... bon paio aquest David, esperem que s’ uneixi amb assiduïtat a les nostres sortides.

Com ja va sent habitual últimament, res programat, pel que hem anat a l’ improvisació, riera Sobirans amunt i escalada al Parent Rost per Can Colomer des d’ on hem anat a buscar el corriol que enllaça amb el camí de Can Plana de Dalt.

Encara que tenim molt “patejada” la zona, sempre hi ha algun camí nou per fer, i avui hem pres un de força bo al costat del corral de Can Plana de Dalt que ens ha dut fins la riera de Can Vilar, just a la part baixa del Sot de Can Saleres... ens ha agradat força, pel ben mig del bosc, fresquet, i amb bones pendents... es una bona variant per baixar a Vallgorguina.

En David Jiménez... no sap on s' ha ficat !!!

Ja a Vallgorguina, i ja que avui ens acompanya per primer cop en David Jiménez ( li haurem de trobar aviat un sobrenom per no confondre’l amb el Nacho ), decidim anar a ensenyar-li els moais seguint la riera de Vallgorguina... uuuuuaaaaauuuuuu !!!, quina fresqueta resseguint la riera pel ben mig del bosc... podríem estar tot el mati donant voltes pel mateix lloc sense cansar-nos !!!

Que contents i tranquils... amb l' Orco de Mordor "ojo avizor" a punt de llançar-se al nostre coll !!!

Fem el recorregut dels moais i, quan ja anàvem a prendre el camí de tornada cap a Vallgorguina, de cop i volta apareix un tiu fent rally amb un cotxe de l’ empresa propietària de l’ indret ( no diré noms per no fer propaganda gratuïta ), baixa del cotxe fet una fera i comença a emetre sons guturals fora de si pel fet de travessar als seus dominis amb la bici... de fet, em recorda un Orco de Mordor del Senyor dels Anells protegint els dominis de Sauron !!! ... he de reconèixer que l’ Orco te raó, estem en una propietat privada on durant l’ estiu es fan activitat pels nens, però nosaltres anem en bici, no fem mal, respectem l’ entorn, no hi havia nens... i hi ha formes de dir les coses, no com les d’ aquest personatge, amb manca total d’ educació... bé, el que està clar es que per anar a fer el circuit dels moais lo millor es anar-hi a partir de la tardor, quan no hi ha activitat pels nens.

Tornem cap a Vallgorguina i anem amunt, cap a la hípica de Can Virgili i la part alta de l’ urbanització Can Puigdemir, on prenem un camí força distret que envolta el Turó de la Vaca, el Puigcastell i la Roca del Diable i que enllaça amb la pista que baixa a Olzinelles, però la deixem uns pocs metres més endavant per prendre un corriol que ens du directament a la Font del Pradelló.

Font del Pradelló, quina pau la que es respira...

Aturada per avituallar-nos, nosaltres i els mosquits, fotos de rigor i  anem cap a Ca l’ Agustí, per pujar al Coll Blanc i el Coll de Can Poliva per les rampes del camí de la Bassa del Garrell. El camí, com ja va sent habitual aquestes setmanes, està força sec, pedregós i xaragallat, el que dificulta la pujada.

La foto ens la va tirar un mosquit

Ja al Coll de Can Poliva, un clàssic per tornar, per Cal Paraire, pla de les Bruixes envoltant el menhir, Collsacreu i Lourdes per Can Colomer, pel camí de la cadena i riera Sobirans avall fins Arenys de Munt, aquest cop dintre de l’ horari previst... diumenge passat vam arribar força tard i em vaig guanyar una targeta groga, i dos diumenges seguits hagués suposat una de vermella directe, de les que “acarrean suspensión”.

A mi m’ han sortit uns 36 km i uns 930 metres de desnivell, en la línea d’ aquestes últimes setmanes, intentant buscar les zones més ombrívoles, avui per la zona de Vallgorguina, i per recorreguts que no siguin gaire complicats per no patir més del necessari amb aquesta calor. Ens ha agradat força el tram que hem fet des de Can Puigdemir fins la font del Pradelló.

Els moais de Sauron ? es una propietat privada i s’ ha de respectar, per tant, deixarem d’ anar-hi mentre estigui en funcionament el campus d’ estiu. Recomano a tothom que ho conegui i que vulgui anar-hi, que ho faci fora de temporada.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 14 de juliol del 2013

BTTAMUNT