dimecres, 29 de gener de 2014

2014: una odisea del Montalt ( Montaltbike 2014 )

Hem patit, però ho hem aconseguit !!!
Ja feia un parell d’ anys que, arribades aquestes dates, s’ em passava pel cap anar a fer aquesta clàssica pedalada que organitzen els nostres veïns Xurribikers a Sant Vicenç de Montalt, però no m’ acabava de decidir... te fama ben merescuda tant pels recorreguts fantàstics ben plens de corriols i camins força tècnics, com per l’ exigència a nivell físic que es requereix.

Aquest any, animat pel Gabriel que la fa cada any, per fi m’ he decidit a anar-hi... i collons, realment tot el que m’ havien comentat era cert... quin recorregut més bo, espectacular... corriols amunt i avall boníssims, camins força tècnics, fortes rampes... sense descans en cap moment... duríssima de debò !!!

Del grup, en Gabriel i jo, estrenant el nou maillot d’ hivern de Bttamunt... a lluir colors i deixar el pavelló lo més alt possible, amb l’ objectiu d’ anar a passar-ho bé i sense presses, i així ha estat, encara que amb més patiment del previst.

Ja a la sortida ens hem posicionat a la cua per no entrar en guerres que no ens convenen, i a més, sabem que la primera part del recorregut es molt dur i ens ho volem prendre amb calma... un curt tomb per Sant Vicenç abans de pujar al Castell de l’ Oliver, riera de Torrentbó, Caldetes, el Remei, tot per camins sense cap complicació, per escalfar i estirar el grup... fins que tornem un altre cop al Castell de l’ Oliver, on comença la part dura, un seguit de rampes i corriols de pujada, combinat amb altres de baixada força tècnics, sense treva i descans possible... un bon trencacames !!!

Així, a cop de ronyó, corriolant sense parar, anem amunt cap els Tres Turons, la part alta de Torrentbò, Corral d’ en Forn i a tocar amb la Creu de Rupit passant pel camí d’ en Santi i Can Cintet de Rupit... que bé ens ho estem passant, el recorregut es molt dur, però els corriols força distrets.

Un bon record per una gran pedalada
Anem cap a la Casanova d’ en Pibernat, font de la Figuerassa i escalada per la Serra de les Mules  on... cop de teatre !!!... inesperadament, quan creia que em trobava millor, clavada de quàdriceps... i tot just portem 20 km !!!  Estiraments i canvi de tàctica a partir d’ aquí, ara l’ objectiu es acabar sigui com sigui i el plat petit es el protagonista a la més mínima pujada. En Gabriel, encara que més sencer, també comença a tindre signes de cansament... per sort arribem a l’ avituallament del Corredor on arrasem amb tot i descansem un moment abans de seguir, de baixada, cap a Ca l’ Arenes i el camí que passa per sota dels Misteris fins els Suros d’ en Burget per l’ única part rodadora del recorregut i que ens permet recuperar-nos una mica.

Anem cap a la Creu de Rupit passant per uns corriols molt bons que no coneixíem, i això que aquest es el nostre territori, escalem cap a la Pedra de la Ferradura i corriolem pel Montalt, on realment ho començo a passar malament, no només amb els quàdiceps, si no que a més se m’ enrampen els bessons... m’ he d’ aturar, les cames em diuen “prou”, i penso: “no arribo” però estem a la part alta del Montalt i en un moment ò altre hem de baixar, i per tant, podré recuperar... i així ha estat, baixem cap a la hípica de Llavaneres per una sèrie de camins i corriols boníssims abans de fer les últimes rampes del dia, ja amb la reserva totalment esgotada, pujant a la part alta de l’ urbanització Supermaresme, als Rocs de Sant Magí. Per sort a mitja pujada hi ha l’ últim avituallament i ens permet prendre forces per l’ escalada final.

A partir d’ aquí, la cirereta del pastís... ha valgut la pena el patiment sofert només per fer el tram final. Ha estat com la traca final d’ un castell de focs... descens per tres kilòmetres de corriols increïbles passant pel mig del bosc, entre les pedres, rels, talussos, xaragalls, tot molt net i preparat que ens ha permès baixar a alta velocitat... adrenalina pura !!!

... i d’ aquí a l’ arribada, on després de quasi 44 km, 1536 metres de desnivell, pendent mitja de més del 8% i un bon grapat de rampes i engarrotament de quàdriceps, hem pogut gaudir d’ una bona botifarra, obsequis i la satisfacció d’ haver complert amb l’ objectiu. Ha estat una gran pedalada, dura, dura, dura...






















Track de la sortida publicat al Wikiloc i Cicloide:


Pedalada del 26 de gener del 2014

BTTAMUNT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada