2015: una odissea a les Llobateres

"aniré per aquí que es més planer"

Dies caniculars els que estem passant, de rècord, dons tranquil.lament passem dels 30-35 graus, i fins i tot aquest diumenge hem passat dels 40. El temps convida a quedar-se a casa i sortir per anar a fer un gelat ò una cerveseta a l’ ombra d’ una terrassa... però no, nosaltres, malalts de bici, no ens hi podem estar i acabem sortint i fent la mare de totes les suades.

Els companys, amb més seny i tal com comenta a la crònica Fray Borja del Torrente Bueno, van xino-xano a fer un tomb fins Sant Martí de Montnegre per un recorregut ombrívol, però jo, amb més ganes que seny, i sense tenir en compte els avisos dels metereòlegs, només se m’ acut anar a fer una sortida “marathon” i anar fins els aiguamolls de les Llobateres, entre Hostalric i Sant Celoni, ben lluny de casa.

El Rocatell, avui amb el cel ben clar

El recorregut amb dues parts ben diferenciades, la primera, boníssima, fins el Rocatell pujant des de Sant Iscle fins Can Pera, Turó d’ en Vendrell, les rampes de La Carbonera, Coll de Can Benet i Horsavinyà. Faig una primera aturada per avituallar-me i gaudir de les magnífiques vistes des de la roca, i on el termòmetre ja s’ enfila fins els 32 graus... aquí ha estat el meu error dons, veient que ja feia més calor de l’ habitual, en comptes de fer un recorregut més plaent, m’ en vaig avall cap a la vall de Ramió, això si, per un camí molt bo fins el Molinot.

A partir de la vall tot canvia... de sobte, com quan obrim un forn en funcionament, un sol i una escalfor espatarrant em fa adonar de la meva errada però, con que tot es baixada, es suporta bé fins creuar l’ autopista A-7. Arribo als aiguamolls de les Llobateres, objectiu del dia, i després d’ un altre avituallament i fotos de rigor, m’ adono que sota el refugi-mirador, a l’ ombra, la temperatura ja està just per sobre dels 40º, i després de deixar el termòmetre un parell de minuts al sol... més de 45º... una animalada !!!

A partir d’ aquí, la segona part del recorregut... un calvari... per oblidar... la meva idea inicial era tornar pujant per la riera de Fuirosos, Sant Martí de Montnegre i GR cap a Collsacreu i Arenys de Munt, però m’ adono que m’ he quedat sense líquid, m’ he begut els dos bidons que portava i que normalment no m’ acabo mai. La pujada fins Sant Martí del Montnegre sense aigua, amb aquesta calor, pot ser un “suïcidi”, pel que decideixo anar per la “teòrica” via més ràpida i planera, que no es altre que anar fins Sant Celoni pel camí lateral de l’ autopista, reposar aigua, i tornar a Arenys de Munt per Vallgorguina.

Després d’ un parell de kilòmetres relativament bé, dons m’ ho prenc amb calma ja que en tot el camí no hi ha ni una mica d’ ombra, a 45º... el que em temia, tinc un defalliment per deshidratació monumental... en començo a marejar, cames i braços em fan figa, i els muscles se m’ engarroten. A dures penes, i després d’ un parell d’ aturades, aconsegueixo arribar a Sant Celoni, on després de pràcticament “dutxar-me” amb una ampolla d’ aigua mineral de 1 litre i mig comprada al primer lloc obert que he trobat, i sense cap ganes d’ allargar l’ agonia més del necessari, decideixo acabar el recorregut per carretera, amb aturades a Vallgorguina i a mitja pujada cap a Collsacreu.

Aiguamolls de les Llobateres, un lloc magnífic... a la primavera...

He acabat fent uns 60 km i més de 1200 de desnivell que podrien haver estat boníssims si no hagués sigut per aquestes temperatures, dons la primera part, fins la vall de Ramió ha estat molt bona, però la resta, totalment per oblidar, tant pel calvari que he passat com pel recorregut.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 5 de juliol del 2015

BTTAMUNT