dilluns, 23 de març del 2015

Ocellets, motos i aigua...


Església de Sant Esteve, a Canyamars... amb Burt Lancaster i el seu ocellet

Després del lapsus de la setmana passada, quan en Gabriel i jo vam anar a donar un cop de ma amb l' organització de la marxa dels Ports del Maresme, i després d' un parell de setmanes sortint amb el David, recuperant sensacions, aquest diumenge torno a sortir amb els companys per fer una bona sortida, amb bona kilometrada, bon desnivell i bons camins i corriols.

Al punt de trobada en Gabriel, Ramón, Àngel i jo sense cap ruta preparada, pel que anem riera amunt... ja decidirem sobre la marxa.

Arribats a Lourdes, decidim anar a fer alguns dels corriols de la Transcorredor de l' any passat, els que van de Can Massuet a Dosrius. Pugem a la Creu de Rupit, on a mitja pujada comencem a trobat el que ha estat la tònica de la sortida: un grup de motoristes que ens han estat emprenyant una bona estona  trencant la pau de la muntanya amb el soroll dels motors. Seguim pel GR-83 direcció Corredor per un terreny força humit i amb un grip ideal per anar amb bici. Deixem el GR-83 i anem cap a Can Bosc pel camí sota els Misteris i el GR-92 per anar a la part alta de Can Massuet fent una de les combinacions tant bones de camins i corriols paral.lels a la pista de Llinars al Corredor, camins on el protagonisme, apart del soroll de les motos, ha estat la gran quantitat de grans basses d' aigua que hem tingut que travessar, algunes de força fondes.

Arribem a Can Massuet i... maleït sigui... ja tenim que anar mirant el rellotge, el temps s’ ens comença a tirar al damunt. Fem un canvi de plans i, després de que en Ramón fes la bona acció del dia salvant, a lo Burt Lancaster en L’ Home d’ Alcatraz, un ocellet que estava tirat al mig del carrer, deixem córrer lo de fer els corriols que baixen a Dosrius per un altre dia que anem amb més temps. Prenem un altre seguit de camins i corriols, també paral.lels a la pista de Llinars al Corredor, però per la part baixa, fins just per sobre de Can Canyamars, on ens desviem pel corriol que baixa paral.lel a la pujada de la mort, força tècnic, pedregós i xaragallat, i ara més degut a les puges recents.

Davant l’ impossibilitat de fer el tram final del corriol, fem una variant desconeguda que ens porta ben bé al mig de Canyamars, on sense saber-ho, descobrim l’ església de Sant Esteve... quants cops hem passat per Canyamars i mai ens hem aturat a conèixer-ho !!!

Després de les fotos de rigor, prenem el camí del mig, que puja fins la Creu de Rupit, amb la sorpresa de trobar-nos, per primer cop des de que passem per aquest indret, la riera de Canyamars plena d’ aigua de bat a bat.

Passem pel Pou de Glaç i anem pujant, sense pressa però sense pausa, amunt cap a la Creu de Rupit. Jo vaig a un ritme una mica més lent que la resta, però els tinc en el punt de mira quasi en tot moment. Encara així en Gabriel i l’ Àngel van amb presses i arribats a la Creu de Rupit enfilen avall per la pista que baixa a Lourdes, a l’ inversa de quan hem pujat a primera hora. En Ramón baixa uns pocs metres per fer-me companyia els metres finals abans d’ arribar a la Creu i, encara que havíem plantejat tornar pel Corral d’ en Forn per un corriol nou obert per la passada Montaltbike, finalment decidim baixar també per la pista cap a Lourdes, encara que fent les variants de la font de l’ Aigua Roja i el Torrent de Milans.

De Lourdes avall per la riera Sobirans cap a Arenys de Munt i a casa.

Hem acabat fent uns 36 km i 1005 de desnivell molts bons i distrets, i encara que no hem pogut fer els corriols de Can Massuet a Dosrius, el recorregut ha estat de lo més variat, amb molt bassals... i l’ harmonia de l’ entorn trencada pel soroll de les motos.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 22 de març del 2015
BTTAMUNT


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada