Sant Sadurní de Collsabadell

Quines ganes que tenia de fer una sortida així, explorant nous indrets, amb l’ incògnita de no saber el que et trobaràs !!!

En una de les meves sortides en solitari d’ aquest passat agost vaig tornar a l’ església vella de Vilalba Sasserra passant per Ca l’ Agustí i Can Freginals, després de passar la ruta a l’ ordinador, mirant el mapa em vaig adonar d’ un indret a tocar amb Llinars que no quedava gaire lluny de l’ església vella i que tenia bona “pinta”: l’ església de Sant Sadurní de Collsabadell.

El recorregut amb parts molt rodadores i combinades amb algun corriol més ò menys complicat s’ adapta força a la nostre manera de fer dalt de la bici, pel que, al mateix punt de trobada, on apart de trobar-nos en David Pardal, Ramón, Gabriel, Àngel i jo, hi ha un bon grup de bikers dels dos Arenys amb l’ intenció d’ anar a preparar el recorregut del proper Open Muntbikes de finals de setembre, proposo anar-hi.

Encara no hem arrancat i en Gabriel va amb roda punxada, fet que no ens estranya gens ja que de la sortida de diumenge passat a Montpalau hi va haver unes quantes de les que no te n’ adones fins que vas a buscar la bici per tornar a sortir... la cara de babau que s’ et queda !!!

Solucionat el problema, i amb un quart de retard, anem riera amunt per pujar a la Creu de Rupit... els companys porten un bon ritme, però jo no, dissabte tarda i nit no em vaig trobar bé i això m’ afecta... la pujada s’ em fa molt feixuga i ho passo malament, fins el punt de que em plantejo donar mitja volta. Decideixo arribar fins la Creu, a veure que passa i, després d’ aturar-nos cinc minuts i menjar una mica de fruita, sembla que revifo una mica, pel que finalment continuo amb els companys.

Con que Collsabadell queda una mica lluny, hi anem pel que sembla que ha de ser la via més directe, seguint el camí que puja al Corredor, però deixant-lo per prendre el camí per sota dels petits Misteris fins la cruïlla de Ca l’ Arenes, Puig Aguilar, Can Bosc, l’ alzina de Can Ferrerons i l’ encreuament dels Quatre Camins, on prenem un dels corriols que ens va agradar tant de la passada Transcorredor, encara que, com ha estat habitual tot aquest estiu, i després de les tempestes del dia abans, hi ha un tram força malmès al principi que ens obliga a posar el peu a terra. Per sort son pocs metres i el podem gaudir força.

Anem a parar a la pista que ens ha de dur directament a l’ església, però en un revolt trobem un company “betetero” a l’ entrada d’ un corriol senyalitzat per les fites de la pedalada de Llinars que en breu ha de passar-hi. El company ens anima a que l’ “estrenem” i ens hi llancem. El corriol es bo i divertit, però el ferm es tou, hi ha un parell de punts perillosos i en un d’ ells l’ Àngel ens delecta amb un “Frontflip” de concurs de X-Games... jo li dono el 10. Per sort no es fa cap mal i podem seguir sense problemes fins el final del corriol i ja a la pista, cap a Sant Sadurní de Collsabadell.

Arribats a l’ objectiu, fem la nostre clàssica aturada per avituallar-nos i fer quatre fotos.

Entre la punxada d’ en Gabriel, la meva indisposició inicial i que l’ indret ens queda una mica lluny, no ens podem encantar gaire per tornar i, seguint el recorregut preestablert, anem cap a Vilalba Sasserra per prendre el camí que puja cap a l’ església vella.

Tota aquesta part del recorregut fins l’ encreuament amb la pista que puja cap el Corredor i el Trull, encara que quasi tot el camí es força bo, es tot puja, puja, puja, amb algunes “rampetes” que poc a poc van desgastant... especialment en el meu cas, encara que m’ he arribat a trobar molt millor i he pogut seguir sense més problemes, entre la calor ( fa una xafogor de les que aquest estiu poc hem tingut ) i ja portem una bona tirada, començo a patir de valent, fins el punt de que no puc seguir el ritme dels companys i m’ he de centrar només en respirar i arribar... el molinet treu fum...

Ens reagrupem a la part alta de la Serra d’ en Benet quan casualment ens trobem amb els companys de Muntbikes que estan fent el reconeixement de l’ Open, fet que a mi em va perfecte per agafar una mica d’ aire que m’ ajuda a arribar fins el Trull.

Com ja es habitual últimament que prenem la pista del Corredor, ens desviem per la part alta de la Serra de les Mules i fer el corriol que enllaça amb el camí de la font de la Figuerassa, així ens estalviem pujar fins el Corredor.

Aquí jo, pujant el parell de “rampetes” que hi ha abans de prendre el corriol, rebento... esgoto les poques forces que em queden i tota la resta del recorregut es un calvari... la “pàjara” es impressionant, mai m’ havia trobat tant malament dalt de la bici... se m’ adormen mans i peus, em costa parlar ( fet que el Ramón, que es queda amb mi per donar-me una empenta emocional en aquest moment difícil, agraeix, ja que no se per que, sembla que tinc fama de xerraire ). El camí de la Figuerassa fins la Casanova d’ en Pibernat, sent planer, s’ em fa duríssim, igual que la resta del recorregut, fins i tot pateixo a les baixades... només vull arribar a Arenys de Munt.

A la Casanova d’ en Pibernat, després d’ esperar-me per enèsima vegada, el grup es desfà... es tard i ja hi ha pressa, pel que el Gabriel, Àngel i David van fins la C-61 i baixen a Arenys de Munt per carretera, i en Ramón i jo prenem el camí de la cadena a Collsacreu per baixar a Lourdes per Can Colomer i riera Sobirans avall cap Arenys de Munt.

Hem acabat fent uns 38-40 km ( depenent del conta kilòmetres ) i més de 1000 de desnivell per un molt bon recorregut, rodador però variat, amb un parell de bons corriols, dia assolellat i hem descobert un nou indret. Personalment, llàstima de la “pàjara” monumental que he patit, que no m’ ha deixat gaudir-la com cal...

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 7 de setembre del 2014

BTTAMUNT