 |
| Santa Mònica ( imatge d' arxiu ) |
I això ha afectat la sortida diumengera, ja que aquest
temps convidava a quedar-se fent croquetes al llit. De fet, pràcticament el dia
abans ja ho donàvem per perdut, i a l’ hora de la sortida, veient que queia un
bon xàfec, passo missatges de que m’ en torno al llit... no es dia per sortir.
Però sorpresa, de cop i volta, cap a les 8 del matí
deixa de ploure i sembla que la cosa millora, pel que, veient que inclús s’
obre alguna clariana, aprofito per fer una sortida improvisada en principi a
prop de casa, no sigui que hi torni.
Vaig cap a Can Jalpí, el Remei i Torrentbó, per fer
quatre corriols per aquesta zona, gens fàcils després de tanta aigua... el
primer “Barrizal Hippy” de la temporada !!!
Corriolant, corriolant arribo fins la Plana de l’ Oliva
i faig un tram de pista fins els Pins d’ en Pera, on en aquest punt, veient que
el temps ha millorat sensiblement, decideixo anar cap a Sant Mònica.
Habitualment per anar-hi anem fins els Rocs de Sant Magí
i després baixem cap a la riera de Can Cabot tot per corriols, però veient lo
pesant, relliscós i axaragallat que ha quedat el terreny, a més, anant sol,
decideixo no temptar la sort i baixo per pista, això si força tova i pesant,
cap a l’ urbanització Ferrera Nord i fer un parell de kilòmetres per la
carretera de Mata fins Llavaneres, des d’ on he fet la clàssica pujada a Santa
Mònica.
De cop el cel es torna a tapar i a mitja pujada comença
a caure gotes primer, i un “xirimiri” quan arribo al Coll Pallarès d’ aquells
que no t’ en dones compte i ja vas xop de dalt a baix... que es el que m’ ha
passat a mi, que porto l’ impermeable a la bossa però quan reacciono vaig tant
xop que ja no val la pena aturar-se. A més, em trobo bé i no tinc fred, per
sort la temperatura es bona, pel que segueixo cap a la Creu de Rupit, Lourdes i
Arenys de Munt.
He acabat fent uns 28 km i quasi 800 de desnivell, amb
molt de corriol al principi i pista després. Primera sortida autèntica de
tardor, on he notat força el canvi de terreny sec a mullat, sobre tot lo
relliscoses que estan les pedres i rels, i lo pesant dels camins amb la sorra
poc compactada... he arribat a casa més cansat de l’ habitual en una ruta d’
aquest tipus, però satisfet, al final he pogut fer una bona sortida.
Bé, aquesta setmana ni fotos, ni track , ni res de res... això si que es una crònica austera !!!
Sortida del 17 de novembre del 2013
BTTAMUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada