Castell de Burriac

Vam anar-hi el passat mes de setembre fent un tomb per Òrrius, però per falta de temps ens vam quedar a les portes, a escassos 500 metres del cim del turó, i aquesta setmana ho hem fet, per la via directe, fent una escalada èpica per la banda d’ Argentona, pujant 240 metres en 1,5 km amb una pendent mitja del 15,5% sense descans... com diria el nostre Rei de la Jungla, “per parar a vomitar !!!“... gran frase plena de sentiment !!!

Dies de festa major a Arenys de Mar i, com em temia, la farra i les birres han guanyat la “batalla” al personal provinent de la vila veïna. Per altra banda en Little-Buac, després d’ emular al Leslie Nielsen a “Aterriza como puedas”, sembla que no s’ acabat de recuperar i no ve, pel que aquest diumenge al punt de trobada només en Gabriel i jo.

Pou de Glaç de Canyamars... això si que es un troç de pi !!!

Lo del castell de Burriac ja portava dies intentant convèncer a tothom per anar-hi, però en vistes de que només som en Gabriel i jo, decidim d’ entrada deixar-ho per un altre diumenge que siguem la majoria del personal, però si que volem aprofitar el recorregut que anàvem a fer fins Dosrius i des d’ allà fer un tomb cap a la Font de la Moreneta abans de tornar a Arenys de Munt.

Les previsions del temps, i finalment encertades, son de força calor i la zona de Canyamars i Dosrius, juntament amb Vallgorguina, son les nostres preferides en aquesta època, pel que anem riera Sobirans amunt i fer la primera escalada del dia cap a la Creu de Rupit. Es aviat, però ja fa calor i força xafogor, preludi del que ens trobaríem més endavant.

Pou de glaç de Canayamars

De la Creu de Rupit descens pel Camí del Mig fins Canyamars, amb aturada obligada al pou de glaç, on descobrim unes peculiars màquines per fer “spining” a la fresca, i Riera de Can Rimbles cap a Dosrius, amb una petita variant per culpa del pas de les màquines, que fa que fem un curtíssim tram per asfalt de no més de 500 metres abans de prendre un altre cop el camí previst.

Spining a la fresca !!!

Arribem a Dosrius, i adonant-nos que hem arribat relativament ràpid, ens preguntem: “que fem?, anem cap a la Font de la Moreneta?... o ens llancem cap a Burriac???”. En Gabriel te ganes de marxa, i jo també... no dubtem ni un instant: “ anem al Castell de Burriac!!!”

Prenem el corriol paral.lel a la riera de Dosrius avall, a tota pastilla, sense pensar que era una zona de força tràfic, sobre tot del personal que ve de Mataró, fins que en un revolt quasi xoco frontalment amb un que puja... que astut en Gabriel, al darrera i guardant distàncies... si algú se l’ ha de fotre, que sigui el de davant !!!... ASSASSÍ !!!

Passat l’ ensurt, i després d’ afluixar una mica la marxa, seguim avall fins Argentona. Podríem anar per Òrrius, fent una bona volta, però amb pendents més moderades i quasi tot el camí per zones ombrívoles, però això allargaria la sortida i no volem arribar a casa més tard de l’ habitual, i més ara que ha començat la temporada de platja. Anirem per Argentona, per les temibles rampes camí de la Font Picant.

Pujant a Burriac..."noto que em costa pujar i no se per que"

Travessem Argentona i anem a buscar el camí que enfila cap el castell, per una forta pendent, però no tant com lo que ens trobem més endavant, només travessar una cadena que barra el camí i que dona el tret de sortida a una escalada de les bones, de les que s’ ha d’ estar ben preparat per poder superar-la, com he comentat abans, 1,5 km amb pendent mitja del 15,5% sense cap descans, amb punts sostinguts per sobre del 24%... i calor, molta calor, inclús pels llocs on el sol no arriba. Trobem algun grup de caminants que també pugen cap el castell que ens animen... “apa, on van aquest parell de sonats ???”, “quins collons pujar amb bici fins aquí dalt!!!”...

Objectiu assolit !!!

Falten 150 metres per arribar a dalt... i ja no podem més, tot està molt sec, pedregós, la pendent ja es insuperable i el sol ens ataca de ple... hem de posar el peu a terra, i encara així costa arribar a dalt... estem fosos !!!

Hem fet el cim !!! ha costat però ho hem fet... i ha valgut la pena, encara que tota la zona litoral està excessivament urbanitzada, les vistes son impressionants.

Toca recuperar forces, a base de “barretes energètiques” de pernil i xoriço, les millors en qualsevol cas !!!

Tot el que puja, baixa... per sort, i encara que procurant no anar rebotats, sobre tot aquest últims 150 metres terribles de pujar que no hi ha manera de frenar de baixada... per sort hi ha una barana de fusta i, com a molt ens podem deixar la dentadura, però no haurem de fer “vol lliure sense motor”. Tot està força sec i hi hem de posar tots els sentits per no tindre un ensurt.

Clicar les fotos per més informació

Descens sense més complicacions cap a Mataró on, veient que el temps s’ ens tira al damunt, decidim tornar per la via ràpida, per carretera, fins Arenys de Mar primer, i Arenys de Munt després. Res a comentar de la tornada, tret de la calor... sufocant, i el tràfic intens... definitivament, no m’ agrada gens anar per carretera !!!

Arribem a Arenys de Munt on, abans de acomiadar-nos, en Gabriel s’ adona que va amb la roda del darrera frenada... “collons, ja notava des de fa estona que em costava tirar !!!” comenta... i jo, totalment fos, penso...”collons, sort que li he sabotejat la bici, quasi no he pogut seguir-li la roda !!!”

Bé, avui hem acabat fent uns 52 km i 825 de desnivell, per un recorregut 100% rodador i trams ben diferenciats, amb quasi tot el desnivell concentrat en dos punts, al principi per pujar a la Creu de Rupit i, es clar, el Castell de Burriac. No m’ agradat tornar per carretera, però que hi farem, quan anem a aquests llocs que ens queden lluny de casa es el que tenim que fer si no volem tornar tard... i la calor, espatarrant !!! serà protagonista durant tot l’ estiu, segur.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 7 de juliol del 2013

BTTAMUNT