Serps, bruixes... i pi florit ???

Aquestes ens van deixar ben "enbruixats" !!!

Sortida força distreta la de diumenge, i “durilla”, més del que crèiem al principi, tant per algunes de les fortes rampes que hem patit com per la calor... quin fart de suar !!!

Aquesta setmana ens picava la curiositat després que en Ramón diumenge passat ens va comentar l’ existència d’ un pi a Vallgorguina on part de les fulles son mancades de clorofil.la , pel que son de color groc i destaquen força en mig del bosc verd d’ alzines i pins, i no ens ho hem pensat dues vegades i hem fixat l’ objectiu cap el pi florit de Vallgorguina.

Al punt de trobada en David, Gabriel, Ramón i jo i, con que el pi no queda gaire lluny, hi hem anat fent una volta circular passant per Can Colomer, Collsacreu i Cal Paraire, des d’ on hem pres el camí força divertit i tècnic de baixada que enllaça amb el que va del Coll Senís a Vallgorguina pel Xeremell.

Això es la selvaaaaaa !!!

Per cert, avui en Gabriel, àlies Pare Noel, àlies Pitufo Gruñón, àlies Pitufo de Mairena, àlies Gandalf, s’ ha guanyat a pols un àlies nou, el de Frank del Montnegre, quan “ni cort ni peretzós” s’ ha llançat a la caça d’ un tros de serp de més d’ un metre que travessava xino-xano el camí que voreja el menhir del Pla de les Bruixes... impressionant bitxo !!!

Frank del Montnegre !!!

Ja a Vallgorguina decidim anar a fer una visita al dolmen de Pedra Gentil buscant la fresca de la ribera de la riera de Vallgorguina i, aprofitant que ens queda força a prop, anem a fer el circuit dels Moais, però al revés de l’ habitual, fent-lo de pujada... deu n’ hi do, hi ha un parell de “tobogans”, curts, però potents, potents !!!

Per la riera de Vallgorguina

Moais de Vallgorguina... el moai es el del mig...

Pugem al dolmen “per la porta del darrera” per no tindre que pujar a peu... més tobogans, fins el mateix dolmen on, sorpresa, ens trobem una colla de joves bruixotes fent una mena de ritual d’ aquells que no serveixen per res i fotent-li crits a un pi... bé, més que bruixes eren una colla d’ histèriques... per llogar-hi cadires. Nosaltres des de la distància, i a falta de crispetes, aprofitem per avituallar-nos i al.lucinar amb l’ escena.

Dolmen de Pedra Gentil, gaudint de l' espectacle !!!

Seguim camí amunt, cap a Can Pradell de la Serra, però no per la pista principal, si no pel camí paral.lel, més distret i exigent... més tobogans i xaragalls a la part final, fins Can Pradell, d’ es d’ on prenem el camí que ens endinsa per la Serra de Can Clarenç i les temibles rampes de la Serra de les Mules, on hi ha l’ objectiu del dia, el pi florit.

El Montseny, des de la Serra de Can Clarenç

No hi ha cap track ni indicador que marqui el punt exacte d’ on es troba el pi, però entre les referències trobades a un catàleg d’ arbres de Vallgorguina i algun mapa, crec que el vam trobar... dic crec per que, sincerament, no tinc clar que l’ arbre que vam veure sigui el pi florit, ja que no s’ assembla a les fotos que hi ha a internet, però tampoc se quan es van fer aquestes fotos... bé, continuarem indagant.

Pi florit ???... jo no ho tinc clar...

Assolit l’ objectiu, seguim amunt, puja que puja, sua que sua, per la Serra de les Mules fins la pista del Corredor i baixem cap el Suros d’ en Burget, on ens desviem per baixar a Lourdes per Can Quel, a tomba oberta i cremant disc de fre... i si no que li diguin al Little-Buac Ramón, que va acabant fonent el davanter com si fos mantega.

De Lourdes, com sempre, avall per la riera Sobirans fins Arenys de Munt, cap a casa, i a preparar la revetlla de Sant Joan !!!

Avui hem acabat fent uns 36-37 km, amb uns 1050 metres de desnivell, “durilla”, però força distreta, tant pel recorregut tant variat, tobogans inclosos, com per tot el que ens hem anat trobant: serps, bruixes, l’ incògnita del pi florit... serà o no serà el pi florit ??... ho sabrem aviat, hi tornarem per aclarir-ho !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 23 de juny del 2013

BTTAMUNT