Sortides de Setmana Santa: Trencacames al Pou de Glaç de Cal Draper i Supervivents per la jungla de Tapioles

No es una peli, ni un programa cutre de TV... es realitat !!!

Setmana Santa intensa i ben aprofitada amb dues bones sortides ben diferents, divendres cap al pou de glaç de Cal Draper, trencacames, amb força puja-baixa que ens ha deixat a tots tremolant i diumenge una de força corriolera fins Santa Eulàlia de Tapioles... i aventurera, fins el punt que hem acabant obrint un camí inexistent pel ben mig de les romegueres quan intentàvem baixar cap a la riera de Vallgorguina.

Pou de glaç de Cal Draper

Divendres al punt de trobada en David, Ramón, Quique, Joan Garcia, Gabriel i jo cap el pou de glaç de Cal Draper, a Olzinelles, pujant pel sot d’ Oradella per enllaçar amb el GR-83 fins Cal Paraire, puja-baixa pel camí de Can Pau Plana i baixada força tècnica fins Ca l’ Agustí, pel Sot de la Bota. Travessem Olzinelles seguint la riera fins el pou de Glaç de Cal Draper, objectiu improvisat del dia i, després de les fotos de rigor, decidim tornar fent els corriols d’ Agrefull, baixar a Vallgorguina i, per rematar, pujar al Coll Senís pel camí del Xeremell.

Baixant cap a Ca l' Agusti, Olzinelles

Des d’ aquí, ja amb les forces al límit, anem cap a Collsacreu i baixem a Lourdes d’ Arenys de Munt baixant pels corriols de Can Colomer, riera Sobirans i Arenys de Munt.

Ca l' Agustí

Bona sortida, uns 40 km i més de 1100 metres de desnivell, dura i força tècnica, com la baixada a Cal Agustí i els corriols d’ Agrefull i no poques rampes, com l’ escalada pel sot d’ Oradella, Turó de Ca l’ Alzinar Vell i el Coll Senís... Migdiada ben merescuda !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 29 de març del 2013

Ben diferent ha estat la de diumenge, boníssima, personalment he gaudit molt. En Ramón, Quique, David i jo hem anat a fer un tomb per la zona de Tapioles i fer els camins i corriols tant bons i tècnics que hi ha per aquesta zona.

Hem anat riera Sobirans amunt fins Lourdes i pujat a la Creu de Rupit, GR-83 fins els Suros d’ en Burget i pista cap El Corredor, però a l’ alçada del Coll del Bruc hem deixat la pista per, carregant les bicis a l’ espatlla, pujar per un talús uns 30 metres i prendre un corriol molt bo que ens du al GR-92, per sota del Corredor.

Corriolant cap a Tapioles

Tenim ganes de “marxa” i no volem fer pista, pel que ens desviem pels corriols força axagallats de la Serra de les Mules i els que van paral.lels al GR per la Serra de Can Clarenç. El terreny està humit i afavoreix el baixar per aquests corriols tant tècnics.

Travessem el GR-92 i ens endinsem pels camins i corriols que baixen a Sant Genís de Tapioles primer, i a Santa Eulàlia de Tapioles després, on fem una aturada per avituallar-nos.

Santa Eulàlia de Tapioles

Avui es dia d’ improvisació i aventura, pel que decidim seguir un corriol que surt del darrera de l’ església i que ens du fins el Canal de Santa Eulàlia i al camí que ja hem pres algun cop per anar a la riera de Vallgorguina, a tocar amb l’ autopista, però... tatxaaaannnn !!! ... cop de teatre !!!... veiem un corriol amb una marca que creiem que ha de dur fins la riera de Vallgorguina per la via directe, té força bona pinta i ens hi llancem.

On es el camí ???

El corriol comença bé, amb algunes romegueres però no els hi donem importància i continuem baixant... fins que el corriol s’ acaba... busquem i busquem, hem baixat força i no podem recular, només hi ha una opció, seguir com sigui, carregant les bicis a l’ espatlla i obrint-nos pas en un mar de romegueres. Sentim el soroll dels cotxes i això ens anima, la riera ha de estar a prop però cada cop el bosc es més tancat, fins el punt de que hem de deixar les bicis per acabar obrint el nostre propi camí, trepitjant romegueres com si fóssim piconadores, amb la cara d’ incredulitat de la gent que ens veu aparèixer del ben mig del bosc quan arribem a la riera.

Els últims supervivents !!!

Moment de relaxació i de riures, hem salvat la papereta en plan Bear Grylls en un episodi del “Último Superviviente”.

Passada la crisi, anem cap a Vallgorguina pel camí senyalitzat de la riera i, con que divendres ja vam tornar pel Coll Senís, i el camí de Can Plana també el tenim força patejat, decidim fer un parell de kilòmetres per carretera fins l’ alzina de Can Colomeró, per pujar al Parent Rost pel Sot de Salou, força atractiu tant pel paisatge salvatge, les vistes de la part alta, però sobre tot per lo exigent de l’ escalada.

Del Parent Rost cap a Colsacreu i descens “a tomba oberta” a Arenys de Munt per la Serra de la Lligada.

Hem acabat fent uns 29 km i 900 de desnivell molt divertits, d’ autèntics supervivents !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 31 de març del 2013

BTTAMUNT