Tornem al corriol dels arbres caiguts

Tardor a Olzinelles, una meravella !!!

Ja feia dies que voliem tornar-hi, el corriol dels arbres caiguts es un corriol no gaire llarg, té uns 900-1000 metres, però es força divertit i, complementat amb un bon tomb per Olzinelles es garantia d’ una bona sortida.

Aquest diumenge en Ramón, Gabriel i jo al punt de trobada, amb una idea bastant clara de per on anar-hi, combinant tot tipus de terreny... ara pista, ara un corriol, ara amunt, ara per aquest camí, ara avall... una mica de tot, sense embafar-nos... fantàstica !!!

Segons les previsions del temps tocava fred, però hem tingut la sort de poder gaudir d’ un dia assolellat, a primera hora s’ ha notat, però a la que hem arribat a Collsacreu després de pujar per Can Colomer la sensació ha estat tot el contrari, començava a sobrar roba.

Jo minvat de facultats, arrossego encara un fort refredat de pit i nàpia, però aquest diumenge no podia faltar, ja no vaig poder fer-ho en condicions la setmana passada i dos de seguits hagués sigut una hecatombe. Això fa que, encara que sense aturades, anem a ritme de “diesel”, fet que tinc que agrair al Gabriel i al Ramón, que conscients de que no anava sobrat de forces, no m’ han deixat tirat en cap moment, adaptant-se al meu ritme.

En general tot el recorregut una combinació d’ altres que hem fet per la zona d’ Olzinelles : Escalada sempre exigent a Collsacreu per Can Colomer, Cal Paraire pel GR-83 i el camí a tocar del menhir, corriols pels voltants de Can Pau Plana i d’ altres baixant al Coll Blanc.

De camí a Can Valls

El Coll Blanc es una cruïlla de camins fantàstica, hi ha tantes opcions per triar... que si anem Olzinelles per la Bassa del Garrell, que si directament a Ca l’ Agustí, que tal pel Coll Butí rodejant el Montllorer, que si anem per la cara sud del Montllorer i el sot dels Llorers, per l’ altre banda a Can Terrades i la Riera de Montnegre... i més.

Nosaltres triem baixar pel sot dels Llorers, hi vam anar fa un parell de mesos i ens va agradar força. Sorpresa del dia al trobar-nos al Brauli, company de feina amb sang betetera amb qui hem intentat coordinar alguna sortida plegats però que mai hem pogut concretar, i ara, sense voler, ens trobem a un bon grapat de kilòmetres de casa.

Després d’ una curta conversa seguim el nostre camí... Can Valls, Pla de les Mines, amunt cap a Quatre Camins i cap al corriol dels arbres caiguts on, a mig corriol, i per satisfer tant la meva curiositat però sobre tot la d’ en Ramón, anem a buscar la part més alta del Turó de la Pedra Miradora, pensant que amb un nom així lo més probable era trobar un bon mirador cap el Montseny ò la pròpia vall d’ Olzinelles... però no, quin "fiasco" de mirador... possiblement a l’ època que li van posar el nom es veia alguna cosa, però ara no, tret del arbres que envolten tot l’ indret... bé, per nosaltres no té més importància, era una curiositat que teníem.

Turó de la Pedra Miradora... espectaculars vistes als arbres del costat !!!

Passat el corriol descens fins el pont de Ca l’ Alzinar Vell i el camí fantàstic seguint la riera d’ Olzinelles cap a l’ església de Sant Esteve... quina meravella aquesta part del camí, a l’ estiu per la verdor i frondositat dels boscos, a la tardor per la gran varietat cromàtica de colors, amb una gran catifa de fulles que cobreixen tot el bosc i que fan confondre el camí a seguir, a l’ hivern tot l’ ambient glaçat, amb els arbres despullats... no es pot explicar, s’ ha de veure !!!

Mes difícil encara... fotos pedalant i d' esquenes !!!

Hop ... jo també hi era !!!

Toca prendre el camí de tornada, aquest cop pujant per Sant Esteve d’ Olzinelles i baixant per Can Virgili a Vallgorguina, on aprofitem per visitar la Fira del Bosc i la Terra que fan cada any per aquestes dates i on es concentren una bona quantitat de parades d’ artesans de tot tipus, encara que les que més èxit tenen son les dels embotits... si es que on hi hagi un bon fuet i uns taquets de formatge !!!

Fira del Bosc i la Terra, a Vallgorguina

Ja ens hem encantat prou i toca tornar a Arenys de Munt per la via més directe, pel que pugem a la Casanova d’ en Pibernat pel sot de Can Saleres i baixem a Lourdes des del Parent Rost per Can Colomer, a l’ inversa de l’ anada.

Sot de Can Saleres

A Lourdes ens trobem amb en Dani Cusachs, dels Jabalí Bikers, que està esperant a la resta de senglars que estan fent un tomb pel camí amagat i ens comenta que han vingut a Arenys de Munt per inspeccionar el recorregut de les 3 hores de resistència que organitzen els companys del Club Ciclista Arenys de Munt. En Dani i l’ Oscar han decidit fer equip i participar-hi... ja es poden anar calçant !!!

D’ aquí a Arenys de Munt per la riera Sobirans i cap a casa, satisfets de la sortida, particularment de les que més m’ agraden combinant en la seva justa mesura camins, pistes i corriols... 38 km a tope !!!

... i diumenge, més !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide.

Sortida del 25 de novembre del 2012

BTTAMUNT