Rocs de Sant Magí i els Tres Turons

En Joan, al Turó d' en Mora

Aquesta setmana, sense voler, hem descobert un indret nou per nosaltres, espectacular i, lo més sorprenent, en un lloc força accessible on no ens pensàvem trobar aquest paisatge : els Rocs de Sant Magí i l’ entorn del Turó d’ en Mora, just per sobre de l’ urbanització Supermaresme.

Dels habituals només érem en Ramón Vilà i jo, ja que en Xena i en David, en el marc de les festes d’ Arenys de Mar, han participat a la “ Ironman” amb les respectives famílies... o sigui, la gincama popular que s’ organitza cada any.... em reservo alguna foto de l’ esdeveniment per si algun dia s’ ha de fer xantatge a algú... ah, aahhh, aaaaahhhhhh !!!!

Can Guix

Tornant a la sortida, després d’ un any sense donar cap senyal, s’ ens ha unit en Joan Garcia i, sense tenir res programat, improvisant sobre la marxa, hem pujat al far de Can Jalpí, l’ Hostal de Sol, Can Vives i el Turó del Pollastre ( hem començat fort ) des d’ on hem pres, a l’ esquerra,  un corriol força divertit que ens ha dut a Can Guix i baixada a la riera de Torrentbó.

Turó d' en Mora

Tombem a l’ esquerra, de pujada fins la carretera de Mata i, a uns 700-800 metres direcció Mataró anem a la dreta, un altre cop de pujada, per un corriol que ens ha dut fins el tallafoc més ò menys a l’ alçada de la Plana d’ en Rata.

No parem de pujar, i pel tallafoc amb força pendent, però encara es aviat, el sol no apreta i tenim bones sensacions. Durant tot el recorregut en Ramón marca el ritme, es el Rei de la Jungla i coneix l’ entorn, sabem que anem per on anem segur que serà força distret.

En Ramón i en Joan, fent posturetes

Deixem el tallafoc darrera i, sempre pujant, passem pel Pins d’ en Pera, el Turó d’ en Bosc i el Turó d’ en Mora, a la part alta de l’ urbanització Supermaresme on s’ ens acaba el camí. Estudiem totes les possibilitats i decidim tornar per on hem vingut uns pocs metres per desviar-nos a l’ esquerra per un corriol on hem tingut la primera sorpresa del dia : un bosc força tancat amb una gran quantitat de roques de totes les formes i mides... ESPECTACULAR !!!

Espectacular, "pedruscus" per tot arreu

Fem una primera aturada per reposar forces... no portem GPS per saber el desnivell acumulat que portem, però des de que hem sortit d’ Arenys de Munt, tret del descens a la riera de Torrentbó, no hem parat de pujar, pujar i pujar... i de pas gaudim d’ aquest entorn tan salvatge i fantàstic.

Xavi, Joan i Ramón... i la pedra amb cara de E.T.

Continuem corriolant entre les pedres i, després de fer unes quantes voltes sense saber ben bé on anem a parar, tornem a la pista principal, tornem a pujar cap el Turó d’ en Mora però abans d’ arribar-hi ens desviem a l’ esquerra per un corriol senyalitzat amb fites grogues i blanques com a camí de petit recorregut.

S’ ha acabat pujar per una estona, ara toca baixar. Seguim la pista senyalitzada fins l’ urbanització Supermaresme on ens trobem l’ altre sorpresa del dia : els Rocs de Sant Magí, jaciment arqueològic del neolític molt ben conservat i cuidat... com es possible que no hi haguem vingut mai ???...

 

Continuem per la pista senyalitzada, ara sempre de baixada, passem pels Onze Pins on tombem a la dreta, baixem a la riera de Can Cabot de Munt, a l’ alçada de l’ hípica i tombem a l’ esquerra, uns 200-300 metres, per pujar per Santa Mònica, un tram que ens agrada molt per que es puja, puja i puja, però amb molta suavitat, a un bon ritme i per un entorn fantàstic.

 

Rocs de Sant Magí

Arribem al Coll Pallarès, on en Ramón ens te preparada una sorpresa... una “ Ramonada “, que no es altre que baixar fins el veïnat de Rimbles per un corriol força tècnic i, es clar, pel ben mig de la jungla. Evidentment el deixem fer, nosaltres gaudim tant com ell del terreny... no detallo per on vam anar per que no ting ni idea...

En Ramón, explorant el terreny

Ja a Rimbles decidim prendre el camí de tornada pujant per la Corbata ( UFF !!! ) a la Plana de Can Vallalta i d’ aquí al GR-83 a l’ alçada del Pi de les Fontetes (ex-pi ).

Pujant la Corbata

Plana de Can Vallalta

Anem cap a la Creu de Rupit i, tot just abans d’ arribar-hi... una mirada als companys i deixo anar... una Ferradureta ?... encara no he acabat de dir-ho i en Ramón i en Joan ja tomben a la dreta per enfilar-nos a les rampes curtes, però duríssimes que porten a la Pedra de la Ferradura... però no hi arribem... en Ramón ens en té un altre de preparada... a mig camí ens desviem a l’ esquerra per un corriol, de forta pendent de pujada, fins dalt del Turó del Mig... més jungla...

Corriolant pel Turó del Mig

No sabria explicar exactament per on hem passat, el mapa es orientatiu, però el que se es que hem anat a parar al camí que va de la Creu de Rupit al Corral d’ en Forn, que anant direcció Corral, abans d’ arribar-hi ens hem tornat a desviar a l’ esquerra per prendre un altre corriol que ens ha dut a un altre corriol... ostres, quin enredo !!!... jo que se, hem anat a parar al camí de la Creu de Rupit a Lourdes i de Lourdes a Arenys de Munt, i ja està, que  m’ està agafant mal de cap !!!...

Turó del Mig... al ben mig de la jungla

En total han estat uns 35 km per un recorregut amb molt desnivell, sorprenent la zona dels Rocs de Sant Magí i no menys sorprenent el tomb pel Turó del Mig i els voltants... una autèntica jungla.

Sortida del 10 de juliol del 2.011

BTTAMUNT



Mapa de la ruta... orientatiu en alguns punts