dimecres, 20 de juliol del 2011

El Rocatell

El Rocatell
Aquest diumenge, fent cas a la recomanació que ens van fer els companys GINETAS BIKERS, hem anat fins el Rocatell... i ha valgut la pena... quin lloc més fantàstic, amb vistes meravelloses.

Punt i a part el pas per Can Caselles, com dirien en David ò en Ramón, una masia amb un àurea mística on dona la sensació que el temps s’ hagi aturat segles enrere... que lluny i apartat sembla que estigui i realment que a prop que ho tenim !!!

Els veterans de BTTAMUNT, al complert
A més, avui hem estat de enhorabona, ja que després de molts mesos, el Miguel s’ ha animat i hem pogut sortir plegats els “veterans” de BTTAMUNT al complert, en David, Xena, Miguel, Ramón i jo, en Xavi.

El Rocatell queda una mica allunyat del nostre punt de sortida a Arenys de Munt, per això, sense saber el tipus de terreny que ens trobaríem entre Horsavinyà i la riera de Fuirosos, hem decidit anar per carretera fins Sant Iscle on hem pres el GR-5 cap el Montnegre, desviat a la dreta passat Can Bosc per anar al Turó d’ en Vendrell pujant pel torrent de la Casanova i passat per Can Pera, tot just després de travessar la carretera que puja a l’ urbanització Fontmontnegre.

En plena escalada
Al Turó d’ en Vendrell ens trobem amb la pista que puja de Can Ginebre i que prenem habitualment quan anem al Turó Gros ò Santa Maria del Montnegre i que ens du al Coll d’ en Cona, però aquest cop prendrem una variant on per referències sembla que, encara que es llarga i dura, les pendents no son tant fortes com la pista que du directament al Coll d’ en Cona.

Més ò menys 500-600 metres passat Ca l’ Alomar prenem aquesta via a mà dreta i si, les pendents sembla que no son tant fortes, tret de 500 metres fortíssims, però son tres km de pujada sense parar, sense pràcticament llocs on poder dosificar-nos... però pugem a bon ritme.

Arribem a dalt, a l’ alçada del Turó de la Grimola, ben a prop del Coll d’ en Cona, però anem a la dreta, al Coll de Can Benet on fem una primera aturada a l’ Esplai... fa molta xafogor, es sua molt i necessitem provisions d’ aigua.

Can Benet Vives

De Can Benet fins just abans d’ Horsavinyà, pugem al Coll de Palomeres i prenem el camí de l’ esquerra cap a Sant Llop més ò menys 1 km, tot per pista planera i sense cap mena de complicació amb vistes i un entorn magnífic, només trencat pel mal gust del propietari d’ una casa abans d’ arribar a Sant Llop que ha enrajolat la façana amb tots els restes que deu haver trobat a alguna deixalleria... un pupurri tuti-colori fet amb molt, molt mal gust !!!

Can Caselles, una meravella !!!
Arribant a Sant Llop trobem un revolt molt tancat a la dreta i un camí tot just davant nostre. El prenem i a 600 metres hi ha un altre camí, barrat per que no passin cotxes, que ens du a Can Caselles.










Que podem dir d’ aquest indret ? la nostra intenció era anar d’ una tirada fins el Rocatell, però quan ens hem trobat aquesta masia, amb aquest entorn... el safareig amb els nenúfers... el silenci només trencat pels ocells i el pas del vent entre els arbres... la sensació de que el temps s’ ha aturat..., hem pres l’ única decisió possible, aturar-nos una estona i gaudir-ne... només per viure aquestes sensacions ha valgut la pena vindre fins aquí !!!

Quina tranquilitat !!!
Hem de tornar al mon real, encara no hem assolit l’ objectiu del dia i, encara que el ritme fins ara ha estat alt, no ens podem encantar més i hem de seguir... el Rocatell està a tocar, a escassos 500-600 metres i... segona sorpresa del dia... quan hi arribem només podem fer que exclamar i renegar d’ admiració... QUINES VISTES MES EXTRAORDINARIES !!! xapó als companys Ginetas Bikers per recomanar-nos aquest lloc, no apte per a gent amb vertigen... realment, si es vol saber la sensació que te un ocell volant pel mig de la natura, aquest es un bon indret per fer-se una idea, i si no, preguntar-li al Ramón... no cal donar gaires explicacions, les imatges parlen per si soles.

En Ramón, el Rei de la Jungla convertit en aguila...

















 Vistes des del Rocatell

Gaudim de l’ indret i coincidim amb una parella d’ avis molt agradable amb qui xarrem una estona, coneixen força bé el lloc.


Bé, la companyia es grata però hem de continuar, ara toca baixar a la riera de Fuirosos per un tram d’ uns 4,5 km on s’ ha d’ anar en compte, hi ha llocs on la pendent es molt forta i la pista està seca... les derrapades es succeeixen una darrera l’ altre i hi ha perill de caiguda... i aquesta arriba, en David fa un recte però frena i aconsegueix evitar el desastre, però darrera seu en Xena no frena a temps i cau lliscant... conseqüència, un fort cop a l’ esquena al picar amb una arrel, però tot queda en un ensurt.

L' ensurt del dia, en Xena s' ha fotut una "nata"
Som a la riera de Fuirosos i anem a buscar la pista que hem pres altres cops quan hem anat al pantà de la Brinxa ò al Crous i que ens ha de dur a Sant Martí del Montnegre per 4,5 km, ara de pujada. Aquest tram, ja ho he comentat altres cops, ens agrada moltíssim, la pendent no es gaire exigent, hi ha vistes fantàstiques i et permet anar pujant fent-la petar amb els companys.

Baixant a la riera de Fuirosos, davant Can Preses i el Turó Gros
Abans d’ arribar a Sant Martí, aturada al Pla d’ en Toni, on hi ha un cobert on creiem que algun grup de caçadors deu anar a fer alguna costellada de tant en tant...

A Sant Martí del Montnegre un altre aturada per omplir els bidons... hem tingut sort durant la sortida, ja que el sol ha sortit a estones, però la xafogor s’ ha fet notar i ens hem quedat sense aigua.

En Miguel i en David, travessant la riera de Fuirosos

Ja no ens aturem més, hem portat un bon ritme tot el matí però, per variar, el temps s’ ens tira al damunt... la familia espera per anar a la platja... augmentem el ritme de pedalada, el tram de Sant Martí del Montnegre fins Arenys de Munt ens el coneixem de memòria i no hi ha d’ haver sorpreses.

Seguim el recorregut clàssic pel GR-83 passant per la Creu d’ en Ginestar, Coll de Can Poliva, descens a tomba oberta a Cal Paraire i el Coll Senís, amb puntes de velocitat de 52-53 km/h... esgarrifós !!!, Pla de les Bruixes, Menhir de la Carena del Suro Gros i Collsacreu, on deixem el GR-83 per baixar a Lourdes per Can Colomer, on comença a ploure lleugerament, també a velocitat més alta de lo recomanable.

Pla d' en Toni
De Lourdes a Arenys de Munt per la Riera Sobirans, on en Ramón, Miguel i jo en hi hem quedat i en Xena i David han baixat a Arenys de Mar.

En total hem fet uns 49 km per un recorregut on, a diferència d’ aquestes últimes setmanes, tot ha estat per pistes, amb fortes pendents tant de pujada com de baixada, per uns indrets impressionants, gaudint de la natura i per rodar, rodar i rodar !!!

Aquesta es de les que recordarem i repetirem.

Aquí van quatre fotos més de la sortida

En Ramón i en David... només falta la "birreta"
A Can Caselles... quines cares de satisfacció !!!
Continuem ò ens quedem a viure ???
El Rocatell
"Àguila" Ramón
El Rocatell... impressionant... hi tornarem !!!
Quina cara de satisfacció... en Ramón s' ho està passant d' allò més bé !!!
Sortida del 17 de juliol del 2.011
BTTAMUNT

Mapa de la ruta

6 comentaris:

  1. nos alegramos mucho de que os gustase el rocatell,es bonito ,bonito y no mucha gente lo conoce,la proxima, las minas de cant montsant ,practicamente las teneis a tocar ,cerquisima del rocatell y muy guapas de visitar.visitar nuestra pagina encontrareis informacion.muchos saludos y habeis hecho una ruta de muy alto nivel.

    ResponElimina
  2. Hola compañeros Ginetas, la verdad es que ir al Rocatell nos ha gustado múchísimo, tanto el recorrido como las vistas fantásticas y el entorno... una maravilla.
    Teníamos previsto hacer un alto en las minas de Can Monsant, pero nos recreamos en Can Caselles y parar en las minas era arriesgarse a una "targeta roja directa" con suspensión incluida... da igual, así tenemos escusa para volver pronto.

    SALUDOS COMPAÑEROS, SEGURO QUE CUALQUIER DIA DE ESTOS COINCIDIMOS POR ESTOS CAMINOS !!!

    BICICLETA I MUNTANYA !!!

    ResponElimina
  3. Aquesta darrera sortida ha estat amanida amb uns bons ingredients i a mida que passen els dies els vas recordant poc a poc, els minuts passats a Can Caselles on juntament amb el grup tinc la sensació de formar part de l'entorn.I del Rocatell podríem dir que la terra i el cel s'ajunten per obrir-nos una finestra on poder contemplar la grandiositat de la natura i saber-nos petits i insignificants al seu costat.

    L'ingredient podrit va per la finca enrajolada un "bodriu" urbanístic, ,"cutre","salsitxeru" impossible de pair però fàcil de CAGAR.

    ResponElimina
  4. Sortida que s'enfila molt amunt al rànking de flipades per recordar i repetir!!!

    L'home i la terra,que més puc afegir ,suada tremenda,descens arriscat baixant del Rocatell, avui ha faltat el porro al safareig,molt bona la dreçera per salvar el cubata!!!!FANTAAÀSTIC!!!!

    Ah Xavi, diràs el que vulguis però la crònica es una sinfonia de sensacions!!!BONÍSSIMA!!!!

    ResponElimina
  5. A en Ramon no li cal el Porro!!

    ResponElimina